Els fets que marquen la fundació de l’escola a Balaguer el 1846 són, per una part, el depauperat estat en què es trobava l’Hospital de Sant Joan i, per l’altra, perquè el dia 1 de gener d’aquell any la Comissió Local d’Instrucció Primària acordà cessar la mestra de nenes. L’Ajuntament coneixia la trajectòria de les Germanes Carmelites de la Caritat, instal·lades a altres ciutats de Catalunya a partir de 1826, i decidiren posar-s’hi en comunicació, ja que, a més de portar hospitals, impartien ensenyament a les nenes.
Es feren una sèrie d’obres d’agençament en tot l’hospital i es destinaren dues sales a l’ensenyament. Una per a les nenes petites, per fer mitja; i l’altra per a les noies més grans, les quals cosirien i brodarien i també farien lectura i escriptura. El dia 1 de maig l’Ajuntament i Santa Joaquima de Vedruna signaren, en acte públic i en presència del notari de la ciutat, la concòrdia.
El 18 d’ abril de 1873 l’Ajuntament aprovà, sols per raons polítiques, la ruptura contractual amb les Vedrunes i, consegüentment, havien d’abandonar l’hospital. Malgrat tot, continuaren la funció docent en alguna casa de la ciutat. Cal destacar que un any més tard, el 16 d’abril de 1874, tornaren als locals de l’hospital per petició de vuitanta-sis veïns de Balaguer.
Hi romangueren fins a l’any 1932, quan l’edifici fou enderrocat per trobar-se en estat de ruïna imminent. El canvi de local significà el final d’una de les dues funcions desenvolupades des de l’any 1846: la sanitària. Llavors, les Germanes Carmelites es traslladaren a l’edifici del carrer del Miracle, on havien comprat una casa l’any 1929. Allí continuaren la seva tasca docent. L’indret escollit era idoni ja que al costat mateix hi havia l’església de la Verge del Miracle.
Durant el període bèl·lic 1936-1939 el centre es tancà i passà a ser lloc de venda dels proveïments. L’1 de gener de 1939 l’Ajuntament demanà l’obertura dels col·legis. Sis germanes començaren la represa i l’any següent la Comunitat comptava amb deu germanes que es dedicaren a l’ensenyament i també a planxar.
Per la llei d’educació de 1945, s’iniciaren els estudis de Comerç. Hi accedien les alumnes que cursaven tercer grau, el de perfeccionament. El curs 1953-54 fou el de la primera promoció de noies que estudiaren el batxillerat elemental. Les alumnes, a finals de juny, anaven a examinar-se a Lleida. L’any 1961 les germanes obriren dos parvularis: el de Santa Maria, per iniciativa de la Parròquia i l’Ajuntament, i l’altre, a l’eixample de Balaguer. Encara que no era una etapa d’escolaritat obligatòria, l’ensenyament per als pàrvuls esdevingué una necessitat. El curs 1962-63 el Col·legi començà a impartir els estudis de magisteri. La primera promoció de mestres d’ ensenyança primària sortí el 1965 i la darrera fou la que començà els estudis el curs 1967-68 i per tant, acabà el juny de 1970.
Els locals del carrer del Miracle s’havien quedat petits. Calia cercar un nou espai per tal de poder acollir aquella demanda educativa. El lloc adequat era a l’eixample de Balaguer, a la cruïlla dels carrers de Pare Sanahuja i de Barcelona. El dia 25 de novembre de 1962, es beneí el terreny i es posà la primera pedra. A partir del tercer trimestre de l’any 1965 la totalitat de les activitats docents, a més de la residència de les germanes i de les alumnes internes, es dugueren a terme en el nou edifici.
El curs 1973-74 començà una experiència innovadora: el Col·legi impartí el batxillerat superior per a nois i noies. Durà fins a la implantació del BUP. L’autorització definitiva com a centre homologat mixt arribà l’any 1978. El curs 1978-79 els nens s’integraren a primer d’EGB. La introducció no fou a tota l’EGB de cop, sinó progressiva, ja que aquesta promoció s’encarregà d’establir-la a cada curs. Aquell mateix curs el col·legi fou reconegut com a centre homologat mixt de BUP, amb sis unitats i dues-centes quaranta places.
El curs 1979-80 s’aconseguí el reconeixement d’escola catalana, la qual cosa volia dir que la llengua d’aprenentatge dels alumnes seria el català. El dia 24 de novembre de 1986 es féu la reunió Constitutiva del primer Consell Escolar del Col·legi Nostra Senyora del Carme de Balaguer.
La LOGSE provocà un canvi profund en el sistema educatiu. L’inici del nou batxillerat, el curs 1998-1999, comportà l’adequació de tota una planta de l’edifici destinat abans a internat per poder impartir els itineraris: científic, tecnològic, ciències de la salut, ciències socials i humanitats. El juny de l’any 2000 es graduà la primera promoció d’alumnes del nou batxillerat.
El curs 2001-02 s’inicià el nivell d’escolarització de llar d’infants. Compta amb alumnes a partir d’un any. Aquesta tenacitat i esforç constant fan que la comunitat educativa Vedruna de Balaguer hagi vetllat des dels inicis perquè el Col·legi Ntra. Sra. del Carme sigui una resposta viva, creativa i innovadora a l’educació integral.
L’última modificació d’obertura autoritzada al centre Ntra. Sra. del Carme de Balaguer, és la resolució 3218/2002 de 18 d’octubre i publicada al DOGC de data 14-11-2002, on s’autoritza 5 unitats de llar d’infants amb 74 llocs escolars, 6 unitats de parvulari amb 150 places, 12 unitats d’Educació Primària per a 300 llocs escolars, ESO amb 8 unitats per a 120 escolars i finalment Batxillerat amb 4 unitats per a 140 llocs escolars.
A data 02-11-2012 s’autoritza al DOGC, d’acord amb la resolució 2259/2012, la modificació de la denominació específica del centre educatiu privat Ntra. Sra. del Carme a la nova denominació : Vedruna Balaguer
